TERRABAIXA2.0

Fotografia de l'equip de TerraBaixa2.0: Quim Sitjà / Festival Lola 2012

TERRABAIXA2.0

AUTOR ÀNGEL GUIMERÀ INTÈRPRETS RAÚL AGUADO, GERARD BIDEGAIN, ERNEST LEÓN, MONTSERRAT MARTORELL, ELOI MESTRE, QUERALT SÁEZ, LAURA SERÓ, ISAAC SERRANO, JAUME TORRUELLA ESPAI ESCÈNIC RAFA HARO IL·LUMINACIÓ DAVID REBOLLO ADAPTACIÓ I DIRECCIÓ CARLES REYNÉS PRODUCCIÓ TRAMATEATRE

PROPERES FUNCIONS: GENER 2013

11 de gener - 19:00 h i 21:00 h
13 de gener – 19:00 h
18 de gener – 19:00 h i 21:00 h
20 de gener – 19:00 h i 21:00 h

RESERVEU LES VOSTRES ENTRADES

tramateatre@gmail.com

ÀNGEL GUIMERÀ (1845-1924), va ser un creador solitari, autodidacta i sempre compromès amb la tasca de reconstrucció cultural i política del seu país. Guimerà sempre va mostrar un enorme interès i coneixement per la societat on vivia i la seva obra dramàtica de seguida es va veure influ- enciada pels brutals canvis socials propiciats per la revolució industrial i pels avenços científics. En aquest context Terra baixa (1897) representa el punt àlgid de la creació teatral d’Àngel Guimerà.

Posar en escena TERRA BAIXA avui, ens obliga a fer-ne una lectura que vagi més enllà del típic drama rural; fins i tot els seus contemporanis ja criticaven el seu teatre per massa tosc i primitiu. Guimerà és sens dubte la nostra millor tradició teatral, en part perquè no en tenim d’altra, però les tradicions sempre s’han d’assumir per mirar de fer-les pròpies, per interaccionar-hi i mirar d’establir-hi un diàleg que pugui ser enriquidor.

TRAMATEATRE ha volgut fer aquest esforç i presenta la seva proposta compartida per un equip d’actors i actrius de gran maduresa i enorme sensibilitat. Fa més de cent anys de Terra Baixa i ara ja toca: terrabaixa 2.0

COMENTARI DEL DIRECTOR

Els nostres besavis i besàvies, des de l’any de la seva estrena el 1897, van convertir Terra Baixa d’Àngel Guimerà en una mena d’icona teatral no només dramàtica, sinó també de manera de representar i actuar dalt d’un escenari que ha perdurat fins als nostres dies. És possible que aquesta cuirassa no ens hagi permès entreveure la contundència de la proposta de Guimerà, barrejada en mig d’un romàntic drama rural. 
Amb Terra Baixa, Àngel Guimerà recull la universalitat d’alguns dels temes de Shakespeare i Victor Hugo i els situa al seu país, Catalunya, en una època en la qual els canvis socials, fruit de la incipient Revolució Industrial, comencen a prendre cos. A terrabaixa 2.0 ens preguntem precisament si assistim al final d’una època emmarcada dins del segle XIX, o a l’inici d’una de nova que té el segle XXI com a fons. A terrabaixa 2.0 apostem decididament per aquesta segona, en la qual el poder – força, domini, assetjament ... - es continuarà exercint, malauradament, de manera més sofisticada i subtil. En cap moment, però, no podem oblidar la utopia d’un món habitat per persones lliures amb la facultat de decidir per elles mateixes. Seguidament us presentem terrabaixa 2.0, una adaptació de Terra Baixa d’Àngel Guimerà feta expressament per al Teatret i produïda per Tramateatre. Us agraïm que vulgueu afegir-vos a la nostra reflexió i que passeu una bona estona.

Carles Reynés, director de l'obra

Sota el bosc lacti, una nova versió

Sota el bosc lacti va ser objecte d’una lectura dramatitzada l’any 2001 protagonitzada per les mateixes actrius. L’escenificació que ara us presentem és completament nova. Dolors Canals i Carme Paltort representen tots i cadascun del personatges de l’obra, David Parras ha composat i interpreta peces inèdites per a tuba i Jordi Junyent ha inventat tot un món plàstic per a aquesta versió inèdita.

Sota el bosc lacti, que es defineix com drama per a veus, és un text narratiu escrit per Dylan Thomas (Gales1914- Nova York 1956) i publicat després de la seva mort, l’any 1954 . Al llarg de l’obra la vivacitat de la paraula ens permet entrar als somnis dels habitants d’un poblet. Els paisatges esdevenen una segona pell de les persones i tot és sorprenent.

L’escenificació posa en joc les múltiples veus dels personatges amb el so d’un instrument musical mentre es configura un bosc d’objectes que tenen la noblesa del temps.Una petita joia de la literatura anglesa que garanteix una estoneta de felicitat.

Joan Castells

Sota el Bosc Lacti de Dylan Thomas

Dramatúrgia i direcció de Joan Castells

Música de David Parras

Escenografia Jordi Junyent

Llum David Rebollo

Imatge Rafa Haro

Producció i equip tècnic de Tramateatre 

Interpretació Dolors Canals, Carme Paltor, David Parras

HA ESTAT UN PLAER

Moltíssimes gràcies a tots els que heu fet possible EL VERÍ DEL TEATRE, i al públic amb qui hem compartit amb complicitat aquesta gran experiència.

Fins la propera!

ARRIBA "EL VERÍ DEL TEATRE"

EL VERÍ DEL TEATRE, de Rodolf Sirera 

ESTRENA 26 de maig al TEATRET a les 21:00 h

FUNCIONS: 26, 27 de maig; 1, 2, 3 de juny

HORARIS: A les 21:00 h (div. diss.) i a les 19:00 h (diumenges)

TEATRET (Francesc Macià, 66) Esparreguera

Amb Ernest León i Gerard Bidegain

Direcció de Carles Reynés

Equip tècnic: Rafa Haro, David Oriol Rebollo

Producció de Tramateatre 2012

Col·laboració: Ca N'Estruc, Montserrat Martorell i Eloi Mestre

ENTRADES 

Preus: 10 € (5€ menors i estudiants)

Reserves: 618 3138 99 (tramateatre@gmail.com)

Venda: VidaLocal.cat o a les taquilles del teatre abans de la funció.

El teatre, al llarg de la història, ha estat l’exposició de la vida humana damunt d’un escenari i a cada moment ha tingut la seva manera precisa de ser representada, interpretada i d’arribar als espectadors. Rodolf Sirera (València 1948) amb El Verí del teatre, ens proposa una lectura extrema de dues de les posicions més definides alhora de representar i d’interpretar: “El teatre ha de ser ficció, art, tècnica... O pel contrari, únicament  sentiment, emoció..? Només s’expressa allò que se sent?”. El verí del teatre és també una recerca, el desenvolupament d’una investigació. El títol presenta un doble significat, tots dos igualment vàlids per a identificar la peça. D’una banda ens remet metafòricament a la passió pel món dramàtic que senten algunes persones, tan forta i pertorbadora com la febre que provoquen certs verins. A més, però, el títol remet a un altre verí no metafòric. Dos actors donen vida a una història intrigant que els atrapa a ells i als espectadors. Una història magnètica on tothom és dut, sense remei, cap a un final... Quan el verí del teatre entra al teatre, tothom es converteix en actor i ningú no ho podrà evitar. Ernest León i Gerard Bidegain, dirigits per Carles Reynés, interpreten els dos protagonistes de l’obra, on Sirera ens introdueix en un joc escènic interessant i inquietant.

NUNA

NUNA en concert al TEATRET

El dissabte 21 d'abril a les 22h passa una vetllada agradable amb música de casa nostra. Nuna ens oferirà un concert íntim al Teatret.

Reserva les teves entrades a tramateatre@gmail.com

EL POEMA DE MONTSERRAT

El Poema de Montserrat (1956)

Autor: Josep Maria de Sagarra

Rapsodes: Jaume Boladeras, Josep Borràs, Josep Maria Brunet, Pere Cuscó, Eloi Mestre, Francesc Serra i Llàtzer Hidalgo.

Producció: Tramateatre

22.23.27.28.29 ABRIL 2012

21:00 h (dl.dv.ds.) 19:00 h (dg)

Teatret (Av. Francesc Macià 66)

"Avui que una ventada impenitent 

encongeix el perfum de la ginesta,

i és tan descolorit, de tan absent,

el meu domàs de festa,

dins una pau anònima i modesta

vull dir la meva fe sincerament.”

Així comença “El Poema de Montserrat”, del cèlebre poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor Josep Maria de Sagarra. Un text publicat per primera vegada l’any 1956 on l’intel·lectual català feia un cant a la seva pàtria, adoptant la manera de l’èpica catalana que havia adquirit un punt àlgid el 1886 amb el “Canigó” de Mossèn Cinto Verdaguer. Un cant a la pàtria catalana contextualitzat en un moment convuls i de severa postguerra. Uns moments en els que tota mostra d’enaltiment i estima al que no era allò imposat oficialment era perillosa. Montserrat representa pel poeta molt més que un símbol religiós. A la Muntanya Sagrada és on hi plasma els seus anhels, les seves preguntes i hi llegeix la història d’una societat.

Des que l’Abat Oliba havia fundat el Monestir cap al 1025, Montserrat s’havia convertit en un punt de referència. La imatge de la Verge, bella i misteriosa, va fer disparar la devoció al santuari i la va escampar no només per Catalunya, sinó també per Espanya i, més tard, fins a les amèriques.

Sis veus solemnes, sis homes tan arrelats a Montserrat i els seus contorns com els versos que Sagarra escrigué l’any 1956, seran els protagonistes d’una lectura que ens traslladarà a temps remots, quan el perfum de les flors i la brisa lliscant sobre les pedres encara inspirava als pobles. Aquestes sis veus familiars, conegudes i amb experiència s’encarregaran d’apropar-nos unes reflexions que, de ben segur, compartirem amb l’autor.

El com és l'excusa!

Raquel Tomàs és una autora jove catalana amb una escriptura fresca, impulsiva i poc condescendent alhora de crear una dramatúrgia. Li hem vist diferents obres i sempre ens ha sorprès per la valentia i la duresa dels seus arguments, des d'aquella "Comanicci" en la que es proposava analitzar el valor del 10 absolut (la perfecció?) a través de l'únic personatge que va poder assolir aquest número. Fins a "l'Home Estampa", en la que portava a l'extrem l'entrega total en les relacions. La Raquel planteja sempre situacions extremes però amb un dolç sentit de l'humor que crea una situació convulsa i contrastada.

Queda ven clar que vol dir Raquel Tomàs en Apocalipsi Life, però no per això, en la posada en escena de Tramateatre, es descuiden les formes, el com. No hi ha cap concessió a la joventut dels actors que defensen els seus arguments amb força, energia i caràcter. En tot cas, resulta sorprenent, i potser per això més creïble, que la seva joventut permeti tanta clarividència.Tampoc hi ha cap concessió al divertiment fàcil, un llenguatge ric, dirigit directament a la memòria de l'espectador, l'arrossega fins a l'única solució possible. 

L'única solució a anys de polítiques desencertades –diu–, poc respectables i gens respectuoses amb la natura i els seus éssers. L'única solució per a una humanitat que s'ha posat masses vegades la primera de la llista i ha estat la responsable de l'actual catàstrofe natural contra el nostre planeta. Sentirem parlar les víctimes, ens veurem emmirallats en políptics corruptes que regatege amb les emissions de CO2, científics preocupats només a salvar la pell, en ecofamosos que es fan milionaris amb temes pseudo-socials... i ens veurem comminats a reconèixer i conèixer el nostre entorn per admirar-lo i defensar-lo.

La forma és, en aquest cas, l'excusa de la direcció per posar aquests joves davant nostre i obligar-nos a escoltar-los fins que no hagin dit tot el que es proposen dir. Set joves que resolen correctament el repte que se'ls planteja.

APOCALIPSI LIFE

16.18.23.24.25 de març, al TEATRET 

(francesc macià, 66 Esparreguera) 

dv 22:00 / ds 21:00 / dg 19:00

Apocalipsi life és una obra de Raquel Tomàs, jove dramaturga catalana, una peça de teatre sonor concebuda per a quatre veus mixtes (ara però, i com que són molt joves els actors, seran set veus) que es repartiran els personatges i intervindran com a veus secundàries.  “L'home va ser prou valent per sortir de la cova, però només ho va fer per sortir a caçar! Les coses no sempre han sortit tant bé com tots hauríem volgut. Els canvis fan por, però encara ens queda una última oportunitat. Escoltin!”

Us convidem a veure aquesta obra interpretada per set joves entre 10 i 14 anys. No és tracta de teatre per a nens, són paraules que posades a la boca d'aquests joves agafen una altra dimensió i aquesta és la experiència que ens motiva a dur a terme aquest muntatge. Set joves actors ens reclamen QUÈ HEM FET AMB EL PLANETA? i ens auguren una última oportunitat.

Com sempre quan fem teatre, l'únic sentit, el sentit final, és que vosaltres el pugueu gaudir, vosaltres fareu que sigui realitat tot el que hem aprés. 

Intèrprets Marc Casanovas, Laura Escudé, Dani Montini, Laura Moya, Berta Osta, Clàudia Río, Gerard Sancho Direcció Carme Paltor Equip tècnic Rafa Haro, Carles Reynés, Gerard Bidegain, David Oriol Rebollo Producció Tramateatre El cartell és obra de Rafa Haro, qui farà els cartells de la temporada 2011-2012

Entrades a 10€ i 5€

venda a www.vidalocal.cat (ofertes i pacs sopar)

reserves 618313899 tramateatre@gmail.com

L'APOCALIPSI QUE ARRIBA, AAAAAH!

Set joves en escena. Set joves disposats a no marxar de l’escenari sense dir allò que volen dir. Venen carregats d’arguments que no podrem refutar. Entusiasmats, és cert. Ens porten missatges importants per a l’espècie humana i pel nostre Planeta Terra. Escoltin!
Què ha fet l’home al llarg dels segles? Què deixa en herència als seus fills? Tenen dret a queixar-se avui mateix, veient el que els espera? És hora de donar la volta i tornar enrere o hi han altres possibilitats? Escoltin!
Apocalipsi life és un text de Raquel Tomàs escrit el 2007 que inicialment va néixer com un projecte de teatre sonor pel programa radiofònic ÀREA de TEXT de COMRàdio. Posteriorment s’estrenà al Festival Barcelona Grec i al Festival Temporada Alta. La versió escènica del projecte s’estrenà el desembre de 2007 dins el Festival LOLA d’Esparreguera.
Una nova posada en escena, amb set joves actors de la Trameta, on podrem sentir en boca d’aquests joveníssims actors arguments, pensaments, fets i descobriments que des de fa temps ocupen les portades de la premsa. Res ens sorprendra perquè res és nou ni sorprenent. Darwin, que has fet?
Autora Raquel Tomàs Direcció Carme Paltor Intèrprets Marc Casanovas, Laura Escudé, Dani Montini, Laura Moya, Berta Osta, Clàudia Río, Gerard Sancho Equip tècnic Rafa Haro, Carles Reynés, Gerard Bidegain, David Oriol Rebollo Producció Tramateatre

TEATRET (Francesc Macià, 66)
16.18.24.25 MARÇ 2012
dv i ds 21:00 h dg 19:00 h
ENTRADES 10 € i 5 €
reserves 618 3138 99 (tramateatre@gmail.com)
venda www.vidalocal.cat

LA NIT JUST ABANS DELS BOSCOS

Torna al Teatret l'obra que va servir de cloenda al Festival LOLA, dirigida per Joan Castells i interpretada per Isaac Serrano. Magnífica versió del text de Bernard Marie Koltès, LA NIT JUS ABANS DELS BOSCOS.
La nit just abans dels boscos és un gran text d’un dels autors que més petja han deixat en la dramatúrgia contemporània, Bernard-Marie Koltès (1948-1989), autor francès amb una veu personalíssima i una sensibilitat indiscutible per parlar de les pors humanes. L’any 1976 escriu aquest text, on el protagonista és un emigrant perdut a qualsevol ciutat; un estranger que sent el desig extrem de parlar i ser escoltat. Un personatge que necessita tocar algú amb les seves paraules, amb el seu crit.
FITXA ARTÍSTICA: Autor// Bernard-Marie Koltès Direcció// Joan Castells Intèrpret// Isaac Serrano Llum i so: Raquel T`omàs Escenografi a: Joan Jorba Ajudant de direcció: Dolors Canals producció// Ernest Leon i Tramateatre coproducció// Tramateatre i Festival Lola

Si no vareu tenir ocasió de veure-la en el seu moment, ara podreu veure-la al Teatret, durant els dies 10.11.12 de febrer, a les 21 hores.
Podeu comprar les entrades a www.VidaLocal.cat  o fer les vostres reserves a tramateatre@gmail.com